TENDENCIAS ENEDUCACIÓN EN LA SOCIEDAD DE LAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN
Jordi Adell Segura
ÒscarCarratalà Martínez
Magisteri d’Educació Física 2on. Curs.
En una primera incursió al text, ens vol fer saber quedes de fa 20 anys s’anuncià el boom do la informació. Cosa que ha fet i fa que canvie al nostra societat, sobretot les noves tecnologies.
Dintre d’aquest boom està el ser humà, que intenta adaptar-se millor i ampliar els seus coneixements per a poder mantindres, ja que les noves tecnologies han configurat la nostra societat i la nostra cultura. Però com l’autor ens explica, està clar que les noves tecnologies no tant sols ens canvien per a bé sinó també per a mal.
Altre punt que intenta explicar-nos, i que al meu parèixer em sembla molt interessant i veritable, és quant ens diu que hi ha tecnologies que estan molt de temps amb nosaltres i que no ens adonem però quan fallen, per exemple: talls del corrent elèctric, vagues, etc. que provoquen que no sone el despertador, que no hi tinguem transport públic, etc. fa que ens encontrem molt desorientats i perduts.
Per aquest motiu ells ens explica que tant sols ens adonem de la tecnologia moderna, la que va sortint, perquè en la que ens em criat, això no es considerat com a tecnologia.
Dintre de la introducció també ens diu que les noves tecnologies en l’àmbit acadèmic no són tant sols per als professors sinó que, les noves tecnologies les hem de transmetre a l’alumnat per a que aprenguen a utilitzar-les i que puguen fer un ús raonable d’elles. Que siguen participes d’e lles i que els ajude a millorar la seva formació, tant acadèmica com personal.
El text està dividit tres parts, la primera d’elles ens parla de l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació, la segon de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, el tercer punt ens dirigeix cap a la societat de l’aprenentatge i finalment ens parla d’algunes repercussions de les noves tecnologies.
- Pel que fa al primer punt, intenta transmetre’ns la informació necessària per a que ens adonem de les transformacions que ja han ocorregut i que estem vivint ara mateix.
Gràcies a l’ajuda de diversos autors divideix aquestes transformacions en 4:
- La primera revolució que va ocórrer va ser fa molt anys quan va sortir el llenguatge oral.
- El segon gran canvi va ser la invenció de l’escriptura, és a dir, de signes gràfics per a registrar la parla. Va ser molt important per a deixar constància de fet passats. Les religions van fer un gran ús d’ella. Açò va fer que es crearen les primeres escoles, ja que no era tan fàcil aprendre-la com el llenguatge oral.
- La tercera revolució va ser la impremta, (hi ha que diuen que és un desenvolupament del segon canvi), però el poder reproduir textos en grans quantitats va transformar el conjunt polític, econòmic i social. Açò va fer que aparegueren les primeres biblioteques, cosa que als professors de l’època no els va agradar gens.
- La última revolució ve donada pels mitjans elèctrics i la digitalització. El primer que va haver va ser el codi Morse en 1844, ja que va suposar que la informació viatjara tant ràpidament com la llum. Ràpidament va sortir el telèfon, la ràdio, la TV, el fax, etc. aquests canvis encara estan ocorrent avui en dia.
Cada volta la societat està més digitalitzada, per tant l’educació ha d’ajudar als alumnes a formar-los en aquest àmbit, per a que en un futur estiguen preparats per a tot
- Respecte al segon punt, ens explica que un ordenador sols ens ofereix gran quantitat de funcionalitats, però que diversos ordenadors junts incrementen eixa capacitat de funcionalitat notablement. La formació de xarxes serveixen per a moltes coses, ja que connecta a milions de persones, institucions, empreses, centres universitaris,etc. de tot el mon. Internet engloba tot el que puguem imaginar, Tv, ràdio,periòdics, etc. i com ens diu Jordi, serveix que actualment ni tan sols imaginem. Internet té tantes coses al seu alcans que fa que ens canvie totalment la vida.
- Pel que fa a la tercera part del text, ens informa de com ha evolucionat el coneixement humà. Abans costava doblar-lo entre 10.000 i 100.000 anys i ara tan sols tarda 15 anys.
També ens diu que ara tenim un problema, ja que com hi ha tanta informació te costa triar la que necessites, te bombardegen amb tanta informació que no saps quina agafar, per això l’escola ens ha d’ensenyar des de menuts.
Un altra repercussió que ens comenta és que confonem els aspectes informació i coneixement, al igual que ens comenta altres aspectes com la interactivitat,etc.
- Respecte a l’última part del text, ens introdueix amb el que va dir Papert, l’explicació del grup de viatgers que venen del segle passat, en la qual si un metge entrara ara en un quiròfan sabria quins òrgans estan operant però no sabria que són tots els artefactes que hi ha en el quiròfan ni per a que serveixen. Pel contrari a un mestre li costaria adaptar-se un poc, veuria estrany alguns utensilis però de seguida sabria com funciona avui en dia l’educació i en poc de temps sabria impartir-la. Açò significa que l’educació no ha estat sotmesa a molts canvis fins ara però que en un futur de segur que tindran que canviar, ja que l’evolució bé en un augment molt fort.
A més ens comenta diverses idees fonamentals sobre el paper de les noves tecnologies en l’educació de la societat de la informació, com són:
- El ritme del canvi
- Nous entorns d’ensenyança aprenentatge
- Nous rols per a les institucions educatives
- Nous rols per a docents i discents
- Nous materials d’ensenyament/aprenentatge.
En conclusió el text ens ofereix la idea de que el primer pas per a adaptar les noves tecnologies es fer el que feies abans però amb noves eines.
També ens diu que el potencial de les TICS no s'acaba en el procés d’ensenyament, sinó que aquestes són les que estan canviant com treballem,com ens relacionem uns amb els altres,com passem el nostre temps lliure, etc.
Altre punt que ens comenta és que el problema de les noves tecnologies es deu a que hi ha molta informació.
El que diu i que a mi em sembla molt bé, és que en l’escola no es tracta tan sols d’obtindré informació, sinó també es coneixement i saviesa, hàbits i valors i això no viatja per Internet. Per això fa molta falta l’educació en l’escola, a pesar del que diguen alguns autors de que en un futur no farà falta l’educació presencial, jo pense que això és una barbaritat.
Anàlisis del text:
Crec que l’autor ha encontrat una forma perfecta de transmetre el que volia. Pense que remuntant-se al principi de les noves tecnologies per a fer-nos veure com han anat evolucionant i introduint-se en les nostres vides poc a poc és una tècnica molt correcta per a fer-nos veure la importància d’elles en les nostres vides. Quant llegeixes el text te dones conter de tots els canvis que han hagut al llarg dels anys, per això l’autor ha aconseguit per una part el que volia.
L’altra part que, per al meu entendre, volia transmetre el text és conscienciar-nos de la importància de les noves tecnologies en l’educació. Estic d’acord en els aspectes que estan comentats en el text respecte en un. Estic d’acord ja que hem d’ensenyar a l’alumnat a saber dominar les noves tecnologies per a que milloren el seu aprenentatge i es preocupen per a aprendre, ja que d’aquesta manera el professorat tan sols ha de ser un mere mediador en l’aprenentatge de l’alumnat. D’aquesta manera ajudarem als alumnes a que, en part, milloren la seva intel·ligència ja que les noves tecnologies ajuden a despertar les ganes d’aprendre en l’alumnat.
Però en el text hi ha un apartat que no m’agrada gens. És el punt on exposa l’opinió de Perelman (1992) el qual diu que en un futur l’escola no deuria d’existir, els diners disposats per a ella deurien d’utilitzar-los per al desenvolupament de recursos tecnològics, d’aquesta manera l’escola anirà a menys poc a poc. No m’agrada ja que per a mi el més important de l’escola no és l’aprenentatge de les matèries sinó formar persones, pense que el principal deure del professorat en l’escola és educar i fer que els seus alumnes tinguen una educació immillorable. Per aquest motiu no m’agrada l’idea de Perelman ja que pense que els xiquets que aprenguen en eixe sistema no tindran una bona educació, tan sols la tindran aquells que en casa tinguen temps per preocupar-se per l’educació dels seus fills, i com esta avui en dia el treball això no passa en tots els llars.